Escrits sobre música d’un literat melòman

SINOPSI

Aquest volum és una selecció d’escrits de Josep Iborra que parlen, directament o indirecta, de música. No són pròpiament textos sobre música, sinó reflexions al voltant de la música en relació amb la cultura i amb l’experiència personal de l’autor. Josep Iborra va ser un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle xx. Com a crític literari és ja un clàssic i es va guanyar en vida un respecte i una admiració que perduren encara avui dia entre la gent del gremi. I, tanmateix, no són prou coneguts el seu interès i la seua afició per la música, que ocupà un lloc importantíssim en la seua trajectòria. Fins al punt d’escriure un munt de papers de reflexió intel·lectual sobre una de les arts per excel·lència que ell més admirava i per la qual sentia una inclinació insubornable.
Alguns dels escrits de Josep Iborra que s’apleguen en aquest llibre ja s’havien publicat de manera dispersa en altres editorials. Altres papers inclosos, però, són inèdits i completen la visió personalíssima, analítica i perspicaç d’un literat que va ser també un gran melòman. A més a més, aquesta selecció ve precedida d’un assaig d’un dels seus fills, Joaquim Iborra, un testimoni de primera mà i únic en què retrata el seu pare, en tota la seua dimensió humana i en cadascuna de les seues facetes com a estudiós i com a persona: les obsessions i els costums, els interessos i les creences que professava, la seua fidelitat a la cultura i a la història del seu país. Tot plegat configura un volum deliciós en què la raó de la música és el correlat de la raó de l’ésser humà lligat al territori, fidel al seu país, unit per sempre més a la seua llengua i literatura. 

AUTOR

Josep Iborra (Benissa, 1929 – València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Catedràtic d’institut, va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums de crítica i assaig literaris: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018). L’any 2021, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va iniciar la publicació de l’Obra literària de Josep Iborra. Fins al moment, se n’han editat quatre volums: Una literatura possible (2021, en dos volums), Diari 1965-1977 (2022) i El vici de la introspecció (2024).

Joaquim Iborra (València, 1964) és arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Ha combinat la seua activitat professional en edificació i urbanisme amb la docència en la UPV, com a professor de càlcul d’estructures. Col·labora en el Diari La Veu del País Valencià.