La memoria de tu nombre

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La memoria de tu nombre
Autor: Amadeo Laborda
Col·lecció: La cambra, núm. 1 
Llengua: castellà
1a edició: enero 2017
Pàgines: 142 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-617-5915-6

Booktrailer de la novel·la

Entrevista a la Fira del Llibre de València

Opinió lectors
5/5

 

SINOPSI

¿Qué queda de los años cuando nos adentramos en la vida? ¿Qué acontece en la memoria al cabo del tiempo? ¿Qué recuerdo nos atrapa a pesar del olvido y la desgana? «Quedan las sombras, no queda otra cosa», dice la voz sigilosa de esta novela que se adentra con pasos vacilantes en una casa a la que no había vuelto en casi dos décadas. Quedan las sombras de los árboles talados esperando el vientre caliente de los perros. Las moscas, siempre y a todas horas, las avispas ebrias de las acequias, los caracoles engañados con sal y agua hirviendo, y una rata que se asoma cada tarde por la bocateja.

Perdura la memoria del pueblo, de sus casas y de sus gentes. La tierra de secano, fértil, los terrones bajo unos pies apenas protegidos por unas albarcas de labranza. El olor íntimo de la lluvia, una tormenta repentina de gotas gordas como puños. Los cohetes lanzados contra los nubarrones ruines para disipar el agua indómita. El corte de luz en medio de la nada. Los guijarros erosionados por las aguas del río y por el tiempo. El eco insondable de los hombres jugando a pelota a mano en el frontón, los críos encaramados a los lomos del remolque, las mulas mecánicas, la cooperativa de vino, el cine de verano bajo un cielo de estrellas infinito…

En esta novela hay una voz que habla de los desgarrones del olvido. De la muerte acechante y pertinaz: la que cae cerca y esas otras que suceden a trompicones. Una novela que se adentra en el territorio agreste del silencio y de las ausencias que se convierten en sombra, el abandono de los objetos contemplados con todos los sentidos, bajo la protección de los tejados enmohecidos de un pueblo de interior, las voces calladas de la Serranía.

Escrita con un lenguaje preciso, culto y próximo a la vez, La memoria de tu nombre es la opera prima de un escritor, Amadeo Laborda, que apunta muy alto, desde los confines de un territorio fronterizo donde convergen el tiempo y el silencio, un recuerdo firme de resonancias antiguas en el que nos deslumbra la belleza.

 

AUTOR

Amadeo Laborda (Valencia, 1969) vivió su infancia a medio camino entre la ciudad y Pedralba, un pueblo que se mantiene como una constante vital y un referente insoslayable en su novela. Cursó estudios de Filosofía y Letras, para dedicarse posteriormente a la restauración y recuperación de edificios antiguos. «Toda casa vieja tiene mucho de memoria atrapada entre sus paredes y un tanto de pasado escondido por cada habitación». En los últimos años ha compaginado su labor profesional con la investigación en el ámbito de la arqueología y en el de las lenguas prehispánicas, en especial en el estudio de inscripciones íberas sobre soportes de plomo. No en vano, ha colaborado con diversos especialistas de dicha materia. Ahora se adentra en un terreno que no le es nada ajeno, el de la literatura, con una novela de una solvencia narrativa y una madurez que nos sorprende y nos causa admiración a un tiempo.

Enterreu-me en batí i en sabatilles

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà
Autora: Ester Vizcarra
Col·lecció: Rara avis, núm. 2 
Llengua: català
1a edició: agost 2017
Pàgines: 206 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-946810-4-2

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

El fill de Batiste, el barber, escriu versos. Els companys de feina pensen que d’això no en pot eixir res de bo, però el xicot sap que la paraula és la seua millor arma. Privat de la gràcia de la corrent anatomia, a causa d’una malaltia, ha viscut una infància solitària i n’ha eixit dotat d’una voluntat fèrria que posarà al servei del perfeccionament de la seua creativitat. Enamorat de la sonoritat i del ritme del llenguatge des que una mestra vestida de dol li va ensenyar a cantar cançons a cor, el protagonista inicia la seua joventut portant una doble vida: comptable i versaire.

La narració acompanya el lector a través de les etapes de la vida de Joan Valls i Jordà, un dels poetes més significatius del segle xx, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en valencià, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra. A la reflexió introspectiva sobre la naturalesa humana se sumen cançons, poemes satírics, epitafis, teatre en vers… 

La novel·la reconstrueix diferents episodis de la infància, joventut i maduresa de Valls que ajuden a comprendre millor el personatge a qui ja coneixia l’obra, però també porten al neòfit de la vida a la poesia. Els fets clau es mesclen amb la quotidianitat i una particular visió de la societat, carregada d’enginy, tot immers dins d’un entorn canviant descrit a pinzellades, sense entrar en els fets històrics, només esbossant l’escenari dels complicats temps que li va tocar viure al poeta d’Alcoi: República, Guerra Civil, franquisme, transició i democràcia.

 

AUTORA

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956) ha exercit el periodisme durant gairebé quaranta anys, més de trenta a Alcoi, on va trobar estabilitat professional al periòdic Ciudad de Alcoy, després d’haver-se iniciat a Mundo Diario de Barcelona. Al rotatiu alcoià va assolir llocs de responsabilitat, com ara la coordinació del suplement cultural La Casa del Pavo i la direcció de la revista Ciudad Semanal, fins que l’esclafit de la bombolla immobiliària es va sumar a la crisi de la premsa en paper per deixar-la a l’atur. Ha conreat el reportatge, l’entrevista, la crònica, la crítica literària i d’art, a més de publicar centenars d’articles de fons i compaginar tot això amb tasques periodístiques per a diversos mitjans: Canal 9, Ràdio Z i El País. Vizcarra va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana l’any 1992.
Llicenciada en Ciències de la Informació, ha anat ampliant la seua formació amb estudis que inclouen un Màster universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, a més de dos diplomes d’Estudis Avançats en Periodisme i Antropologia Social. També ha publicat investigacions sobre l’emergència dels mitjans de comunicació digitals i l’ús dels fòrums virtuals.

Després de l’amor

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Després de l’amor
Autor: Subhash Jaireth
Traducció: Jorge Salavert
Col·lecció: Ovidianes, núm. 5
Llengua: català
1a edició: setembre 2018
Pàgines: 316
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-81-947653-8-4

Entrevista a Jorge Salavert i Juli Capilla en TeleSafor

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

A la fi de la dècada dels 60, en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per sortir de l’URSS. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre, i en Vasu, paradoxalment, no fa gaire cosa per cercar-la. Molts anys després, en Vasu descobrirà les raons d’aquella separació. Unes raons doloroses i gratificants alhora.

Una història narrada amb delicadesa, plena d’emocions, en què la música té una presència constant i remet als sentiments més valuosos, amb un subtil i impagable rerefons polític i històric, i on el xoc entre els protagonistes va molt més enllà de l’amor esdevenint el símbol inequívoc d’una època ideològicament convulsa, plena de contrastos i contradiccions. Una novel·la, també, sobre el fenomen humà més important dels nostres temps, la migració, i els profunds canvis que sovint produeix en les persones.

Una inquietant novel·la d’amor, traïció i redempció, ambientada a l’Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. Després de l’amor està destinada a tocar els cors dels lectors de tot el món.

 

AUTOR

Subhash Jaireth va néixer a Khanna, una petita localitat del Punjab, al nord de l’Índia. Escriptor, poeta, assagista i traductor, va passar si fa no fa uns nou anys a Moscou, entre 1969 i 1978, on va estudiar geologia. Després de la seva experiència soviètica, va regressar a l’Índia, on va ensenyar geologia a la Universitat de Roorkee. L’any 1986 va emigrar a Austràlia per treballar a l’Oficina de Recursos Minerals de Canberra. Va completar la seva tesi doctoral, sobre teatre rus a la Universitat Nacional Australiana l’any 1996. Ha publicat tres llibres de poesia: Golee Lagne Se Pahle [Abans que la bala em colpegés], en hindi (Delhi: Vani Prakashan); Unfinished Poems for Your Violin (Penguin Australia) i Yashodhara: Six Seasons without You (Sydney: Wild Peony). És també l’autor de To Silence: Three Autobiographies, Moments i Incantations, a més de nombrosos poemes, assajos, articles i ressenyes.

 

TRADUCTOR

Nascut a València, Jorge Salavert viu a Canberra des de l’any 2007. Va estudiar filologia anglesa a València, on va ser membre de l’equip traductor i editorial de l’Institut Shakespeare. L’any 1992 va aconseguir l’acreditació com a traductor-jurat del Ministeri d’Afers Estrangers. Va emigrar a Austràlia l’any 1996, i des de llavors ha treballat com a professor de castellà i traductor. Ha sigut col·laborador en nombroses revistes digitals internacionals i d’altres iniciatives literàries i culturals a Austràlia. Després de l’amor és el primer llibre que tradueix al català.

La bona lletra

Títol: La bona lletra
Autor: Rafael Chirbes
Traducció: Carles Mulet
Pròleg: Alfons Cervera
Col·lecció: Ovidianes, núm. 4
Llengua: 
1a edició: febrer 2018
Pàgines: 156
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-81-947653-3-9

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil, de vençuts republicans, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

Bona part de l’univers literari de Rafael Chirbes es localitza al País Valencià. Això situa l’autor davant la contradicció que «paradoxalment, alguns dels personatges, per exemple de La buena letra, a penes entenien el llenguatge en què els narrava». Aquesta traducció persegueix, també, que puga ser llegida com potser hagués estat escrita si les circumstàncies sociopolítiques i personals haguessen estat unes altres.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria, mentre que les novel·les posteriors, que són novel·les llargues, tenen més daltabaixos». Uns trets estilístics deixen clar que estem davant una narració especialment acurada a nivell formal.

 

AUTOR

Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literaria i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003).

Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.

Tot i ser un escriptor i periodista d’expressió castellana, va ser un defensor acèrrim de la llengua pròpia, el valencià, que era la seua llengua materna, com ho demostren les declaracions que va fer en la darrera entrevista que va concedir al seu amic d’adolescència, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, per a la revista L’Espill: «La meva llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La presó del cel

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La presó del cel
Autor: Joaquim Espinós 
Col·lecció: Ovidianes, núm. 3 
Llengua: català
1a edició: novembre 2017
Pàgines: 142 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-947653-1-5

Presentació completa a la llibreria 80 Mundos (Alacant)

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys.

Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una trilogia que recorre la història del segle XX, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).

 

AUTOR

Joaquim Espinós (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània, dins de la qual ha publicat nombrosos articles i els llibres La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999, UA), La Poètica de l’Imaginari (1999, UA) i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana, premi Josep Vallverdú d’assaig (2009, Pagès Editors).

En l’àmbit de la creació literària s’inicià en el gènere poètic, tot publicant en diverses antologies, i finalment es decantà per la narrativa, dins de la qual compta amb el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4) i Material fotogràfic, premi Ciutat de Sagunt (2015, Onada).

Per sempre

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Per sempre
Autor: Santiago Diaz i Cano
Col·lecció: Ovidianes, núm. 2
Llengua: català
1a edició: octubre 2016
Pàgines: 132 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-945008-4-8

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Benet, un home tranquil i corrent, té una rauxa sobtada arran d’un fet inesperat. A partir d’aquest moment la seua vida fa un tomb radical i l’infeliç entra –de manera més o menys conscient i més o menys voluntària– en una espiral que l’aboca, per sempre, al patiment.

La novel·la, intrigant i plena de giragonses sorprenents, va guiant-nos pel present inestable del seu protagonista, fa ullades esclaridores sobre el seu passat, i ens porta envers un futur imprevisible. 

Ambicions i frustracions; amors, enveges i odis; inseguretats, traumes, sentiments de culpa… Tota una galeria de petites misèries i debilitats humanes s’entrellacen per bastir un relat àgil i elegant alhora, amb una estructura original –estràbica i oberta– on el lector ha de dir la seua.
Una novel·la, a més a més, de suspens i amb una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l’estil i la veu pròpia d’un autor que cal tenir molt en compte.

Per sempre és una història sobre la fragilitat de les coses més sòlides, la caducitat d’allò definitiu i altres ironies de la vida. També, una història d’amor. I, sens dubte, moltes altres coses.

 

AUTOR

Nascut a Gandia, a la Safor, el 1963, Santiago Diaz i Cano és llicenciat en Ciències Físiques i professor de matemàtiques.
Pel que fa al seu vessant literari, cal dir que, des que va començar, ara fa deu anys, ha obtingut dènou guardons, en especial de relat breu, en diversos certàmens de narrativa. La novel·la Per sempre (XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp), n’és un, potser el més significatiu.

També ha publicat la novel·la Memòries d’un porc (Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de Cerdanyola del Vallès, 2010) i la mininovel·la L’olor de la mort (Premi Sant Jordi de Sarrià de Ter, 2009). Així mateix, té publicats –en altres reculls– alguns dels seus relats curts premiats: Fal·lus (Vila-real, 2007), Mares i esposes (Constantí, 2009), i L’ornitòleg (Vila-real, 2015).