Etiqueta: Joan M. Monjo

Joan M. Monjo

Biografia

Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, dietaris… Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle XXI amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho…

Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara Canigó, L’Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Daina i Tossal, entre altres, i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Oh! Dietaris inèdits

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Oh! Dietaris inèdits
Autor: Joan M. Monjo
Col·lecció: Rara avis, núm. 1 
Llengua: català
1a edició: abril 2017
Pàgines: 208 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-945008-8-6

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

L’obra dietarística de Joan M. Monjo abasta un llarg període vital i creatiu: de l’any 1978 al 2006. Aquest volum aplega tots els dietaris inèdits que hem trobat a l’Arxiu Històric de Gandia, més d’altres que estaven inclosos en llibres descatalogats o exhaurits. En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible i algunes constants temàtiques característiques de l’obra de Joan M. Monjo.

La quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, l’ensopiment escolar, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra… Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també Altea i València. Hi detectem una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per aquestes pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro… així com Elias Canetti, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón, Manuel Vicent… 

Tot plegat fa que aquests dietaris siguen extremadament interessants, perquè mostren la cara més genuïna i personal del gran escriptor que fou Joan M. Monjo, ara que fa tot just deu anys del seu traspàs. In memoriam.

 

AUTOR

Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, dietaris… Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle XXI amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho…

Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara Canigó, L’Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Daina i Tossal, entre altres, i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.