Diu que diuen…

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Diu que diuen…
Autor: Miquel-Lluís Muntané
Il·lustradora: Rosanna Crespo
Col·lecció: Picoretes, núm. 1 
Llengua: català
1a edició: maig 2019
Pàgines: 56 p. 
Format: 24 x 17 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-949266-5-5

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Un cocodril que vol ser cantant, un fantasma que té por, unes formigues castelleres, un penell envanit i poc sociable, l’aigua d’una font que té la virtut de l’alegria, uns cargols futbolistes, un espantall espantat, un gat vigilant d’un magatzem de formatges, un grill que volia veure el mar… Aquests animalons, i altres personatges de fantasia, són els protagonistes d’aquests contes juganers i divertits, màgics i plens de giragonses i sorpreses. 

Diu que diuen… és un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb cura, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud, com és el cas de Miquel-Lluís Muntané. Publicats inicialment a la revista Tretzevents, s’apleguen ara en forma de llibre, ben polits, pentinats i amb vestits nous de trinca; per trencar l’ensopiment i la monotonia dels adults i despertar la imaginació dels infants.

 

AUTOR

Miquel-Lluís Muntané és escriptor, sociòleg, periodista i gestor cultural. També ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Té publicats una trentena de títols que comprenen poesia, narrativa, assaig, teatre i memorialisme, i ha traduït diverses obres del francès al català. Així mateix, s’ha dedicat intensament a l’àmbit comunicatiu com a col·laborador en nombrosos mitjans, escrits i audiovisuals. L’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Climent Mur d’acció cívica, i entre 2007 i 2015 va formar part del Consell de la Cultura de Barcelona. Una part de la seva obra ha estat traduïda al castellà.

IL·LUSTRADORA

Rosanna Crespo compta amb una llarga i fructífera trajectòria com a il·lustradora. Es va formar a l’Escola d’Art i Disseny d’Alcoi, on va conèixer Quique Soler, amb qui forma equip. És membre de l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV).

Els seus dibuixos acompanyen més de quaranta contes infantils i ha il·lustrat les pàgines de més de tres-cents llibres de text de diverses editorials d’àmbit nacional i internacional. També ha col·laborat en publicacions de caire pedagògic i en alguns mitjans de comunicació, com ara TV3.

Oh! Dietaris inèdits

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Oh! Dietaris inèdits
Autor: Joan M. Monjo
Col·lecció: Rara avis, núm. 1 
Llengua: català
1a edició: abril 2017
Pàgines: 208 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-945008-8-6

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

L’obra dietarística de Joan M. Monjo abasta un llarg període vital i creatiu: de l’any 1978 al 2006. Aquest volum aplega tots els dietaris inèdits que hem trobat a l’Arxiu Històric de Gandia, més d’altres que estaven inclosos en llibres descatalogats o exhaurits. En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible i algunes constants temàtiques característiques de l’obra de Joan M. Monjo.

La quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, l’ensopiment escolar, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra… Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també Altea i València. Hi detectem una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per aquestes pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro… així com Elias Canetti, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón, Manuel Vicent… 

Tot plegat fa que aquests dietaris siguen extremadament interessants, perquè mostren la cara més genuïna i personal del gran escriptor que fou Joan M. Monjo, ara que fa tot just deu anys del seu traspàs. In memoriam.

 

AUTOR

Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, dietaris… Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle XXI amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho…

Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara Canigó, L’Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Daina i Tossal, entre altres, i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.