Enric Balaguer

Enric Balaguer (el Castell de Guadalest, 1959) és professor de literatura de la Universitat d’Alacant i escriptor. Ha publicat llibres d’assaig com ara Paper reciclat (1995); Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle xx (2002), Premi Josep Vallverdú; Fulls de ruta (2002); La totalitat impossible (2006), Premi d’Assaig de la Generalitat Valenciana; La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (2010); Constel·lacions postmodernes (2015) i El desert i altres palpitacions del nou segle (2016). És també autor del dietari La casa que vull (2009), premi d’assaig Rovira i Virgili i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2010), i del llibre de relats El llibreter Mendel i altres relats (2022).
Entre els seus estudis, cal destacar-ne els següents: Dinou poetes dels seixanta (1987), Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (1995), Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (2007), així com nombrosos articles sobre Joan Salvat-Papasseit, Joan Puig i Ferreter, Joan Fuster, Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Jordi Pere Cerdà, etc.
A més a més, ha realitzat estudis sobre autors i aspectes de la literatura de postguerra i de la literatura actual. Col·labora en la premsa, en publicacions com ara el diari Información, i en revistes com El Temps, L’Aiguadolç, Caràcters o La Veu del País Valencià i a través del bloc «A tall d’invocació». Precisament, L’Aiguadolç. Revista de Literatura li va dedicar un dossier completíssim al número 50 (tardor, 2021), en reconeixement a la seua trajectòria, sens dubte, una de les més persistents, originals i coherents del panorama assagístic en català.