HEMEROSKOPEION

Col·lecció «Hemeroskopeion»

Amb el nom d’Hemeroskopeion (Ἡμεροσκοπεῖον, en grec antic) iniciem una col·lecció dedicada a la poesia, un dels gèneres literaris universals amb més tradició, conreat des de temps remots pels pobles antics, com és el cas de l’Antiga Grècia.
Hemeroskopeion fa referència a un punt geogràfic citat pel geògraf grec Estrabó, que el situava en algun punt elevat de la costa de la Marina Alta i que alguns investigadors actuals localitzen a la ciutat de Dénia.
Estrabó, al segle I abans de la nostra era, parla, en el seu Llibre III, dedicat íntegrament a Ibèria, del Montgó i de la mítica ciutat d’Hemeroskopeion: 

«Així doncs, entre el Sucro i Cartago Nova hi ha tres establiments dels massaliotes no gaire lluny del riu. El més conegut d’aquests és Hemeroskopeion, que té sobre el promontori un santuari molt venerat de la deessa Àrtemis Efèsia i que Sertori va utilitzar com a base d’operacions marítimes, ja que està molt ben fortificat i és freqüentat per pirates, visible des de molt lluny per als qui s’hi aproximen per mar; es diu Dianio, que és igual que Artemisio; té a prop unes pròsperes mines de ferro i illots, Planèsia i Plumbària, i un llac salat cap a l’interior que té de perímetre quatre-cents estadis.»

Llibre III (4, 6) de la Geografia d’Estrabó

Segons el text citat, Hemeroskopeion va ser una colònia establerta per grecs procedents de Massàlia, l’actual Marsella, en una talaia al capdamunt de la qual hi havia un santuari dedicat a Artemisa, la deessa dels llocs salvatges o naturals, els boscos i les selves, la caça i el regne animal.
De fet, a la imatge en forma de logo que acompanya al nom de la col·lecció, s’hi poden distingir les figures d’Apol·lo i Artemisa, amb les regnes i l’arc tibat. La imatge està presa del dibuix que va fer el pintor denier Domingo Llorens Cervera d’una moneda publicada al volum V de la revista El Archivo, per l’historiador Roc Chabàs, el 1891.
Per aquest historiador i arqueòleg, sabem que a la zona del Coll de Pous uns llauradors van descobrir un tresor format per 16 monedes del segle IV abans de la nostra era. El conegut com a Tresor del Montgó.
Feia temps que volíem engegar una col·lecció dedicada íntegrament a la poesia. La troballa —com la que va divulgar l’historiador Roc Chabàs— de l’obra poètica completa d’Antoni Prats, denier d’adopció i veí de la Xara, poble pertanyent administrativament a Dénia, no podia ser més feliç i oportuna. S’hi han confabulat, a l’atzar, el llegendari passat històric d’una de les ciutats valencianes més antigues i emblemàtiques i la impecable trajectòria literària d’un dels poetes i intel·lectuals valencians més reeixits de les darreres dècades, íntimament lligat a la ciutat de Dénia. Una exquisidesa poètica per a una troballa històrica.

LLIBRES PUBLICATS

Comentarios cerrados.