Joan M. Monjo

Biografia

Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, dietaris… Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle XXI amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho…

Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara CanigóL’Espill, Lletres de CanviCairellDaina i Tossal, entre altres, i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Comentarios cerrados.