Manel Rodríguez-Castelló

Foto Manel Rodríguez-Castelló

Biografia

Manel Rodríguez-Castelló va nàixer a Alcoi en 1958. Va estudiar Filologia a València, ciutat on viu des de 1975. En 1979 va publicar el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés, 1978). Entre 1983 i 2018 va fer de professor de català a secundària. És autor d’una desena de poemaris editats, entre els quals L’acròbata dels ponts (1989), Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005) o Estranyament (2013) i ha rebut premis ben destacats, com ara el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.400 columnes d’opinió sota el títol comú de La pedra i el marge, algunes de les quals recopilades després en forma de llibre. També ha sovintejat el territori de la crítica i l’assaig literaris amb treballs apareguts en revistes i publicacions diverses, la narrativa breu, el teatre i l’edició filològica (35 poemes d’amor, d’Ausiàs March, i 100 anys, cent poemes, de Joan Valls i Jordà, entre d’altres). Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o la constitució i manteniment del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.

Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com ara Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep M. Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/2018) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.

libre Açò no és un llibre, és una dona.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Comentarios cerrados.