Mário de Sá-Carneiro

Biografia

Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890 – París, 1916) va ser, juntament amb Fernando Pessoa, un dels majors exponents del Modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada “Generació d’Orpheu”. Introductor d’una manera de fer poesia diferent, molt lligada als corrents avantguardistes europeus, va deixar una empremta insondable en la poesia portuguesa i europea del segle XX.

Es va iniciar en la poesia amb dotze anys. Als quinze ja traduïa Victor Hugo. Amb setze, Goethe i Schiller. El 1911, amb dinou anys, es va mudar a Coïmbra, on va conèixer Fernando Pessoa, qui l’introdueix en els cercles del Modernisme. Desil·lusionat amb l’ambient de Coïmbra, es trasllada a París, amb la intenció de prosseguir els seus estudis a la Sorbonne, però aviat els abandona per dedicar-se a una vida bohèmia. No adaptat socialment i psicològica, es lliura a aquest ambient de vida en llibertat, a partir del qual compon bona part de la seua obra.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, torna a Lisboa i, juntament amb Fernando Pessoa i José de Almada-Negreiros, funden la revista literària Orpheu, un veritable escàndol literari en la seua època que, amb només dos números publicats, està considerada una de les fites de la literatura portuguesa, impulsora de la seua renovació i modernització i vehicle introductor del Modernisme en Portugal.

Al juliol de 1915, Mário de Sá-Carneiro torna a París i entra en una crisi personal permanent. Escriu a Pessoa cartes d’una creixent angoixa, en les quals es veu tant la progressiva decadència d’un home perdut en el “laberint del seu propi jo” com l’evolució i maduració de la seua escriptura. Decebut per la distància entre la seua vida real i la que imaginava, el 26 d’abril de 1916 decideix suïcidar-se a l’Hôtel de Nice, Montmartre, mitjançant la ingestió de cinc flascons d’arseniat d’estricnina, i en presència del seu amic José de Araújo. Tenia només vint-i-sis anys.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Comentarios cerrados.