Una marjal de llegendes

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: El Tio de la Porra
Autor: Juli Capilla
Il·lustrador: Toni Cabo
Col·lecció: Mythos, núm. 1
Llengua: català
1a edició: març 2016
Pàgines: 76
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 7,50 €
ISBN: 978-84-945008-1-7
Edat recomanada: a partir de 12 anys

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

La marjal de Gandia és un espai mític. Certament, ho són quasi totes les zones humides d’aquesta vora de la Mediterrània, aquelles que l’ésser humà ha hagut de domesticar i convertir en un espai productiu. Des de menut, quan acompanyava al pare i a la família, escoltava llegendes i històries d’un escenari incomparable: el sempre dominant Castell de Bairén, l’Alqueria del Duc i els ullals de l’Estany i la Perla, l’Ullal Fosc i les sèquies del Rei, la Nova i la de l’Auir. Un espai de moros i cristians, protagonitzat per personatges històrics llegendaris com el nostre rei Jaume I i el Cid. I viscut pels nostres llauradors assetjats per serps endimoniades o dones encantades.

Ara, en aquest relat pensat per a ells, un grup de xicones i de xicons del Voluntariat Ecològic que recorren la marjal durant l’estiu, estiraran del fil de la memòria oral per tal d’acostar-se a tot aquest món, tan màgic com atractiu. Voleu saber els secrets que amaga l’Ullal Fosc? Ens hi acompanyeu?

AUTOR

Emili Selfa Fort és enginyer tècnic industrial i va exercir de professor de secundària de l’especialitat de Processos i Productes de la Fusta i Moble. A més, va ser regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Gandia (de 1987 a 2000). 

És autor del Vocabulari de Fusteria, Mobiliari i Decoració (Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana, 1986) i ha publicat nombrosos articles, ressenyes i llegendes a la premsa diària, llibres i revistes.

Manté una col·laboració setmanal titulada «Els sobrenoms de Gandia» al magazine de Ràdio Gandia (2017-2018).

 

IL·LUSTRADORA

Manola Roig va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorde tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina.

L’any 2009 una germana desficiosa i agosarada, la seua, va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals.

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé…

I si hi ha una frase amb la qual s’identifique és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.

Comments are closed.