Bruc en flor

15,00

Primera traducció al català d’un poemari íntegre de Florbela Espanca, la gran poeta portuguesa de la primera meitat del segle xx.
Bruc en flor és un llibre publicat immediatament després de la seua mort. Està consideratl’obra més important de l’autora. Hi excel·leix mercès a la condensació semàntica, temàtica i estilística del poema i del recull, concebuts com un Tot. És una exaltació sense embuts de la vida a través dels sentits, una holística del cos, una sublimació de l’amor fins a les últimes conseqüències.

Categories: , ,

Descripció

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Bruc en flor
Autora: Florbela Espanca
Traductor: Juli Capilla
Autora del pròleg: Maria de Lourdes Pereira
Col·lecció: Hemeroskopeion, 3
Llengua: català
1a edició: octubre 2023
Pàgines:  146 pàgines
Format: 14 x 21 cm
Enquadernació: rústica amb solapes
PVP: 15 €
ISBN: 978-84-126541-3-4
Thema: DCF (Poesia de poetes individuals)

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Bruc en flor és un poemari de Florbela Espanca publicat immediatament després de la seua mort. Està considerat el llibre més personal de l’autora. Hi excel·leix mercès a la condensació semàntica, temàtica i estilística del poema i del recull, concebuts com un Tot. El poemari es basteix a partir de la remembrança hedonista i apologètica, profana i carnal, de l’amor. És una hagiografia autobiogràfica i un balanç de gran veracitat en què el jo poètic evoca els moments viscuts, des de la consciència, inevitable, del guany i de la pèrdua. És una exaltació sense embuts de la vida a través dels sentits, una holística del cos, una sublimació de l’amor fins a les últimes conseqüències. És a Bruc en flor on millor es percep la intensitat poètica i vital de Florbela. S’hi mostra amb tota la nuesa, sincera, única, inconfusible… Molts dels poemes del recull constitueixen veritables fites de la poesia portuguesa contemporània. 

 

AUTORA

Florbela Espanca (Vilaviçosa, 1894–Matosinhos, 1930) és una de les veus més reeixides de la literatura portuguesa del segle XX. D’esperit i mentalitat lliures, incompresa i ignorada en vida, és una autora de difícil encaix estètic. Contemporània del modernisme portuguès, de Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa, amb qui compartia alguns dels seus objectius –com ara el de trencar l’ordre establert i les convencions socials i estètiques de l’època–, se situa per l’estil molt a prop del romanticisme, però amb una veu pròpia, sempre indagatòria, experimental i rupturista. L’escriptor i crític gallec César Antonio Molina situa la seua obra molt a prop de la poesia melancòlica de Rosalía de Castro. I la historiadora i crítica literària portuguesa Maria da Graça Orge Martins parla d’una “identificació absoluta” entre la vida i l’obra de l’autora, la qual cosa la proveeix d’una autenticitat i una versemblança inequívoques. La seua vida, marcada pel fat i la malastrugança, la dugueren a una mort prematura el dia del seu aniversari, quan comptava amb només 36 anys.