Bruc en flor

SINOPSI

Bruc en flor és un poemari de Florbela Espanca publicat immediatament després de la seua mort. Està considerat el llibre més personal de l’autora. Hi excel·leix mercès a la condensació semàntica, temàtica i estilística del poema i del recull, concebuts com un Tot. El poemari es basteix a partir de la remembrança hedonista i apologètica, profana i carnal, de l’amor. És una hagiografia autobiogràfica i un balanç de gran veracitat en què el jo poètic evoca els moments viscuts, des de la consciència, inevitable, del guany i de la pèrdua. És una exaltació sense embuts de la vida a través dels sentits, una holística del cos, una sublimació de l’amor fins a les últimes conseqüències. És a Bruc en flor on millor es percep la intensitat poètica i vital de Florbela. S’hi mostra amb tota la nuesa, sincera, única, inconfusible… Molts dels poemes del recull constitueixen veritables fites de la poesia portuguesa contemporània. 

AUTORA

Florbela Espanca (Vilaviçosa, 1894–Matosinhos, 1930) és una de les veus més reeixides de la literatura portuguesa del segle XX. D’esperit i mentalitat lliures, incompresa i ignorada en vida, és una autora de difícil encaix estètic. Contemporània del modernisme portuguès, de Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa, amb qui compartia alguns dels seus objectius –com ara el de trencar l’ordre establert i les convencions socials i estètiques de l’època–, se situa per l’estil molt a prop del romanticisme, però amb una veu pròpia, sempre indagatòria, experimental i rupturista. L’escriptor i crític gallec César Antonio Molina situa la seua obra molt a prop de la poesia melancòlica de Rosalía de Castro. I la historiadora i crítica literària portuguesa Maria da Graça Orge Martins parla d’una “identificació absoluta” entre la vida i l’obra de l’autora, la qual cosa la proveeix d’una autenticitat i una versemblança inequívoques. La seua vida, marcada pel fat i la malastrugança, la dugueren a una mort prematura el dia del seu aniversari, quan comptava amb només 36 anys.