Rafa Gomar

Biografia

Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.

Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor ((El Cep i la Nansa-2016).

A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).

També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.

A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Comentarios cerrados.