Josep Bertomeu Moll

Biografia

Josep Bertomeu Moll va nàixer un dia de desembre de 1950 a Dénia. Fill de pare socialista i mare anarquista, no va estudiar mai en un col·legi religiós. El batxillerat el féu per lliure als instituts de Xàtiva i Alcoi. Amb quinze anys se’n va anar a València a estudiar Magisteri, a l’Escola Normal situada a Montolivet. En aquella època no s’ensenyava el valencià i els xics i les xiques anaven a aules diferents.

Després d’alguna petita experiència en el món de l’ensenyament, decidí obrir una llibreria generalista a Dénia, el febrer de 1974, que va durar fins l’estiu del 2005. En la tardor d’aquell mateix any començà a treballar a la Biblioteca Municipal de Dénia, fins l’actualitat, llevat d’un any que ho va fer a l’Arxiu Municipal del mateix Ajuntament. Va ser durant aquesta estada a l’Arxiu, i gràcies al mestratge de l’escriptora Maria Josep Escrivà, que va aprofundir en l’estudi de la llengua pròpia, fins al punt que va decidir de fer-ne ús com a escriptor; en un principi, com a crític en revistes com ara CaràctersL’AiguadolçEspai del LlibreAguaits i L’Espill, i més tard com a narrador, fruit del qual és Capvespre

Llibres publicats en Lletra Impresa

Capvespre

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Capvespre
Autor: Josep Bertomeu Moll 
Amb una carta de Rafael Chirbes
Col·lecció: Ovidianes, núm. 1 
Llengua: català
1a edició: febrer 2016
Pàgines: 232 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-84-945008-0-0 

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Capvespre és una novel·la ambientada en la València de les acaballes del franquisme en què els personatges tot just comencen a forjar-se com a adults. Lluís, Pilar, Albert, Júlia, Santiago, Óscar, i d’altres universitaris i amics, són els testimonis i protagonistes alhora d’un temps i d’un país ple d’esdeveniments transcendentals: el Maig francès, la Guerra Freda, la Primavera de Praga, la resistència contra la dictadura, les vagues dels treballadors, la irrupció de la Nova Cançó…

La lluita política, el descobriment de l’amor –i del sexe–, la il·lusió per una vida millor, la fascinació per la literatura, la música, el cinema, etc., constitueixen les constants vitals d’uns joves que mostren moltes conviccions però també molts dubtes.

Per aquesta novel·la circular i polièdrica passen alguns dels intel·lectuals valencians més reeixits del segle xx: Miguel Hernández, Max Aub, Juan Gil Albert, Josep Renau, la família Gaos o Vicent Andrés Estellés; i cantants i músics com ara Nino Bravo, Lluís Miquel i els 4Z, Bruno Lomas, Frank Sinatra, els Beatles, Miles Davis, John Coltrane… Raimon, Paco Ibáñez i Quilapayún sonaven a La Pirenaica, la ràdio clandestina creada a Moscou a instàncies de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, entre cròniques de vagues i de rebel·lions camperoles. També hi apareixen escriptors universals de la talla de Nabókov, Hemingway, Kavafis, Cortázar, Le Carré, Vallejo, García Márquez, Alberti, Neruda… I d’altres figures històriques destacades: el Che Guevara, Fidel Castro, Santiago Carrillo, Antonio Palomares, Salvador Puig i Antich…

Amb un llenguatge exquisit, no exempt de poeticitat, Capvespre és una novel·la commovedora, indispensable si volem tastar de primera mà una època tan miserable com fascinant.

 

AUTOR

Josep Bertomeu Moll va nàixer un dia de desembre de 1950 a Dénia. Fill de pare socialista i mare anarquista, no va estudiar mai en un col·legi religiós. El batxillerat el féu per lliure als instituts de Xàtiva i Alcoi. Amb quinze anys se’n va anar a València a estudiar Magisteri, a l’Escola Normal situada a Montolivet. En aquella època no s’ensenyava el valencià i els xics i les xiques anaven a aules diferents.

Després d’alguna petita experiència en el món de l’ensenyament, decidí obrir una llibreria generalista a Dénia, el febrer de 1974, que va durar fins l’estiu del 2005. En la tardor d’aquell mateix any començà a treballar a la Biblioteca Municipal de Dénia, fins l’actualitat, llevat d’un any que ho va fer a l’Arxiu Municipal del mateix Ajuntament. Va ser durant aquesta estada a l’Arxiu, i gràcies al mestratge de l’escriptora Maria Josep Escrivà, que va aprofundir en l’estudi de la llengua pròpia, fins al punt que va decidir de fer-ne ús com a escriptor; en un principi, com a crític en revistes com ara Caràcters, L’Aiguadolç, Espai del Llibre, Aguaits i L’Espill, i més tard com a narrador, fruit del qual és Capvespre