Etiqueta: Poesia

SINOPSI

Aquest llibre reuneix la primera traducció al català de l’obra poètica completa de Mário de Sá-Carneiro, un dels autors portuguesos més influents del segle XX, a més d’una àmplia selecció de la correspondència amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.

La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari.

La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.

Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle XX.

AUTOR

Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890 – París, 1916) va ser, juntament amb Fernando Pessoa, un dels majors exponents del Modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada “Generació d’Orpheu”. Introductor d’una manera de fer poesia diferent, molt lligada als corrents avantguardistes europeus, va deixar una empremta insondable en la poesia portuguesa i europea del segle XX.

Es va iniciar en la poesia amb dotze anys. Als quinze ja traduïa Victor Hugo. Amb setze, Goethe i Schiller. El 1911, amb dinou anys, es va mudar a Coïmbra, on va conèixer Fernando Pessoa, qui l’introdueix en els cercles del Modernisme. Desil·lusionat amb l’ambient de Coïmbra, es trasllada a París, amb la intenció de prosseguir els seus estudis a la Sorbonne, però aviat els abandona per dedicar-se a una vida bohèmia. No adaptat socialment i psicològica, es lliura a aquest ambient de vida en llibertat, a partir del qual compon bona part de la seua obra.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, torna a Lisboa i, juntament amb Fernando Pessoa i José de Almada-Negreiros, funden la revista literària Orpheu, un veritable escàndol literari en la seua època que, amb només dos números publicats, està considerada una de les fites de la literatura portuguesa, impulsora de la seua renovació i modernització i vehicle introductor del Modernisme en Portugal.
Al juliol de 1915, Mário de Sá-Carneiro torna a París i entra en una crisi personal permanent. Escriu a Pessoa cartes d’una creixent angoixa, en les quals es veu tant la progressiva decadència d’un home perdut en el “laberint del seu propi jo” com l’evolució i maduració de la seua escriptura. Decebut per la distància entre la seua vida real i la que imaginava, el 26 d’abril de 1916 decideix suïcidar-se a l’Hôtel de Nice, Montmartre, mitjançant la ingestió de cinc flascons d’arseniat d’estricnina, i en presència del seu amic José de Araújo. Tenia només vint-i-sis anys.