Jordi Botella

Biografia

Jordi Botella (Alcoi, 1958) ha desenvolupat una dilatada trajectòria com a escriptor, professor i gestor cultural. Va dirigir el Centre Cultural d’Alcoi (1986-2000) i la Mostra de Teatre d’Alcoi (1990-2000). També va ser director de l’IES Pare Vitòria d’questa ciutat (2005-2008) i de les col·leccions de narrativa «Autors d’Ara» i «Joc de Daus» de l’editorial Marfil, així com la revista Eines entre 2007 i 2017. Com a poeta, és autor dels reculls Archipiélago (1978), amb Joan Antoni Climent Fullana, Bolero (1983), Cobles Vallesanes (1984), Disciplina (1990), Oxymoron (2001) i La nit transfigurada (2004). En narrativa, ha publicat La vida sexual de Fernando Pessoa (1995), obra del col·lectiu d’escriptors alcoians Salomó Dori, que es va traduir al portuguès, i Llibre d’escolaritat (2004), també obra col·lectiva. Individualment, és autor de La Sagrada Família (1997), Carta als Reis (1998), Estació Terminal (2000), La caixa negra (2002), Exit (2003) i Tres viatges (2005). El temps d’un poble (1987) i El sainet fester (1995) són llibres de divulgació sobre literatura. Ha estrenat dos poemes dramàtics: Homenatge a T. (2013) i Segària (2019). Ha col·laborat amb nombrosos articles publicats en premsa i ha exercit la crítica literària.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Anna Serra Garcia

Biografia

Anna Serra Garcia (El Papiol, 1981). Des de ben petita va tenir molt clar que ser nena era fantàstic! I segurament per això sempre ha seguit fascinada per tot el que envolta els infants. Quan va descobrir que a la universitat podia estudiar cultures del món fent antropologia, no ho va dubtar ni un moment. I uns anys més tard va acabar fent el doctorat sobre la cultura dels infants. Fascinada encara més per aquest món, ara segueix estudiant el joc dels nens i nenes; treballant a l’ajuntament per donar-los veu; escrivint contes perquè no deixin de somiar, i gaudint cada dia dels seus tres fills i de les seves tres nebodes. Sempre ha estiuejat a Madremanya, on un bon dia va descobrir que hi vivia una gran il·lustradora.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Marta Puig Parnau

Biografia

Marta Puig Parnau (Madremanya, 1990). Quan era petita només feia que omplir fulls de colors. Al créixer va canviar els seus “quadres expressionistes” per fulls mil·limetrats. Va estudiar arquitectura a Girona i va treballar d’arquitecta, però aviat va veure que necessitava tornar a fer volar la mà enmig de coloraines. Va sortir del seu poblet i va anar a estudiar un màster d’il·lustració a Anglaterra. Quan va tornar, en una fira del poble, l’Anna li va ensenyar la seva manera especial de mirar el món. Ara combina la il·lustració, l’arquitectura i la docència. Al final, com diu ella, tot va del mateix, d’aprendre a mirar i buscar maneres de mostrar com veus el que mires.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Manel Rodríguez-Castelló

Foto Manel Rodríguez-Castelló

Biografia

Manel Rodríguez-Castelló va nàixer a Alcoi en 1958. Va estudiar Filologia a València, ciutat on viu des de 1975. En 1979 va publicar el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés, 1978). Entre 1983 i 2018 va fer de professor de català a secundària. És autor d’una desena de poemaris editats, entre els quals L’acròbata dels ponts (1989), Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005) o Estranyament (2013) i ha rebut premis ben destacats, com ara el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.400 columnes d’opinió sota el títol comú de La pedra i el marge, algunes de les quals recopilades després en forma de llibre. També ha sovintejat el territori de la crítica i l’assaig literaris amb treballs apareguts en revistes i publicacions diverses, la narrativa breu, el teatre i l’edició filològica (35 poemes d’amor, d’Ausiàs March, i 100 anys, cent poemes, de Joan Valls i Jordà, entre d’altres). Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o la constitució i manteniment del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.

Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com ara Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep M. Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/2018) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.

libre Açò no és un llibre, és una dona.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Farem un pensament. Metaforismes i saials

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Farem un pensament. Metaforismes i saials
Autor: Manel Rodríguez-Castelló
Col·lecció: Rara avis, núm. 11 
Llengua: català
1a edició: febrer 2021
Pàgines: 238 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 18,50 €
ISBN: 978-84-121819-3-7

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Aquest volum reuneix aforismes —que l’autor ha rebatejat com a metaforismes per subratllar-ne la vinculació directa amb un dels mecanismes bàsics de creació de sentit de l’art poètica— i una sèrie de columnes periodístiques d’escriptura fragmentària que anomena saials pel que tenen de draps de neteja d’una realitat social sovint espúria i bruta, escàpola i complexa, punyent i contradictòria, i d’aclariment, com tota escriptura que vol posar una mica de llum enraonada en les coses.

Farem un pensament, doncs, és un títol que podem entendre en la seua literalitat, per tal com el llibre encaixa peces diverses de pensament, sovint captat en la seua transitorietat poètica, i també en els sentits que l’ús popular ha donat a l’expressió. Reivindicar el fragment i la brevetat en temps de missatgeria fàcil, de confusions i immediateses aptes per al consum ràpid que es fa a ulls clucs, és també una manera de contribuir, des del marge humil de la literatura, a la reflexió i el debat serens, a l’enfortiment de la crítica i la cimentació de les raons per a la dissidència. Acostar-se a la realitat des de nous angles i perspectives tot mirant d’esquivar els paranys dels prejudicis, les aparences i els llocs comuns que fabriquen els vigilants de l’ordre, és la pretensió última d’aquests textos fragmentaris, escrits entre la ironia i la tendresa, l’estupor i l’admiració, dictats per les emocions i l’estima indeleble per la vida.

 

AUTOR

Manel Rodríguez-Castelló va nàixer a Alcoi en 1958. Va estudiar Filologia a València, ciutat on viu des de 1975. En 1979 va publicar el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés, 1978). Entre 1983 i 2018 va fer de professor de català a secundària. És autor d’una desena de poemaris editats, entre els quals L’acròbata dels ponts (1989), Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005) o Estranyament (2013) i ha rebut premis ben destacats, com ara el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.400 columnes d’opinió sota el títol comú de La pedra i el marge, algunes de les quals recopilades després en forma de llibre. També ha sovintejat el territori de la crítica i l’assaig literaris amb treballs apareguts en revistes i publicacions diverses, la narrativa breu, el teatre i l’edició filològica (35 poemes d’amor, d’Ausiàs March, i 100 anys, cent poemes, de Joan Valls i Jordà, entre d’altres). Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o la constitució i manteniment del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.

Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com ara Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep M. Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/2018) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.

La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa.
Autor: Antoni Gómez
Col·lecció: Rara avis, núm. 10 
Llengua: català
1a edició: desembre 2020
Pàgines: 252 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 18,50 €
ISBN: 978-84-121819-2-0

Opinions lectors
5/5
Entrevista a Antoni Gómez en el programa "El dia", d'À Punt (11/01/2021)

SINOPSI

La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa és un recull de setanta articles publicats al diari Levante-emv que conformen un lúcid diagnòstic del temps que vivim des de l’òptica del periodisme i de l’anàlisi sociològica de l’actualitat. Amb una mirada perspicaç i rigorosa, l’autor cerca entre les ombres de la superfície més immediata una mica de llum que aporte claredat a una època en què hem perdut les certeses i les seguretats, i on la precarietat sembla haver-se instal·lat en les societats contemporànies, enmig d’una globalització massa sovint unidireccional i discriminatòria. El coronavirus ens ha fet xafar definitivament de peus a terra, ha posat en qüestió l’estabilitat de les societats occidentals en termes sanitaris i econòmics, ha fet més vulnerables les nostres vides i ha accentuat la bretxa amb els països en vies de desenvolupament o directament subdesenvolupats. Però el món ja s’havia enfrontat anteriorment a altres problemes de gran abast: el terrorisme gihadista, la crisi dels refugiats i les grans migracions, el canvi climàtic, l’embranzida del racisme i de la xenofòbia, la intolerància exercida per partits populistes d’extrema dreta, la corrupció política, la inoperància d’institucions internacionals com la Unió Europea, l’ONU, etc. A més a més, cal tenir en compte també el perill real que constitueixen ara com ara la manipulació a través de les noves tecnologies i de les dades personals en favor de causes o interessos comercials, més o menys vetlats sinistres; la indiferència narcisista de la societat de la informació postmoderna i les estratègies oportunistes i irrellevants d’alguns polítics. Comptat i debatut, la gran preocupació de l’autor pels problemes que assetgen les societats contemporànies és de caire crític i esperit humanista. Les seues cròniques són punyents, de denúncia assossegada i raonable de la realitat, i ens alerten del perill de caure, una vegada més, en el pou de la intolerància, l’exclusió i la violència.

 

AUTOR

Antoni Gómez és escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Polítiques del Benestar Social de la Universitat de València. Ha sigut redactor en diferents mitjans d’informació valencians de premsa, ràdio i televisió, entre ells el periòdic Información d’Alacant, Levante de València i el programa Europa al Dia de RTVV. També ha treballat com a professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I i com a professor extern del Màster de Benestar Social de la Universitat de València. Ha publicat llibres de poesia, narrativa, periodisme i crítica literària. Ha rebut el premi Senyoriu d’Ausiàs March de poesia pel llibre Laura (1992), el Marià Manent amb Sarajevo (1996) i el Ciutat d’Elx amb Èpica per a infants (2000). Col·labora habitualment en les pàgines d’opinió del periòdic Levante.