Assaig sobre la vellesa

SINOPSI

La vellesa està, ara com ara, molt desprestigiada. Tothom vol arribar a vell, però ningú vol ser-ho. En una societat en què s’enalteix la joventut i el culte al cos i la bellesa, ser vell —i més encara ancià— és una rèmora, una xacra, gairebé un estigma. Són molts els que fan tots els possibles per ocultar el fet, amagar els senyals de l’edat, comportar-se i vestir-se com els joves. Tractem la vellesa pròpia com si fora una malaltia de la qual ens avergonyim.
Però, negar-la no la fa desaparéixer. Potser val la pena parar-se una miqueta a reflexionar-hi: a veure què té, també, de bo; com encarar-la de la millor manera, atés que (si hi ha sort) és inevitable. Ciceró, en De senectute, aquella obra clàssica sobre el tema, va voler convéncer-nos de les seues bondats, refutar les que ell considera que són les quatre causes per les quals la vellesa és temuda i tinguda per dolenta: 1) és un impediment per a l’acció, 2) debilita les forces, 3) priva dels plaers, 4) està pròxima a la mort. És a partir d’aquestes quatre premisses, que Tobies Grimaltos reflexiona sobre aquest període vital de la vellesa, en discussió permanent amb Ciceró i altres clàssics, i la consideració de les experiències personals, pròpies o ben pròximes.
Un llibre sincer i honest, escrit amb una prosa diàfana i alhora profunda, amena i elegant, que explora també d’altres temes relacionats amb la vellesa, com ara la mort, el sentit de l’existència, la llibertat, l’aprofitament del temps, el contacte amb la terra i la natura, l’amor i els plaers de la vida.

AUTOR

Tobies Grimaltos (Castelló, Ribera Alta, 1958) és catedràtic de Filosofia de la Universitat de València jubilat. Ha sigut Honorary Research Fellow de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i president de la Societat de Filosofia del País Valencià. És autor de nombroses publicacions acadèmiques, com ara Teoria del coneixement (amb Josep Lluís Blasco) i Mentiras y engaños. Una investigación filosófica (amb Sergi Rosell), així com també de textos adreçats a un públic més ampli: de divulgació, com per exemple El joc de pensar o Pren-te la vida amb filosofia; d’assaig, Idees i Paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, Vista Parcial, que fou Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2015, Obvietats (o quasi). Filosofia necessària; i també de caràcter autobiogràfic, El solatge del temps i Quan em jubilaré.