La Bruixa Xocolata

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La Bruixa Xocolata
Autora: Silvia Colomer
Il·lustrador: Sergi Olcina
Col·lecció: La Bruixa Xocolata, núm. 1
Llengua: català
1a edició: octubre 2017
Pàgines: 38
Format: 20,5 x 15 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8 €
ISBN: 978-84-946810-7-3

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

T’agraden els contes, la fantasia i els dolços? A la Bruixa Xocolata també! Ah, que encara no saps qui és Xocolata? I què esperes per conèixer aquesta bruixa esbojarrada i divertida que sempre té gana de llepolies, d’amics i de màgia? 

La Bruixa Xocolata viu entre nosaltres, potser molt a prop de tu. Sempre l’acompanya el seu gosset Boira. Però el millor de tot és que guarda un secret a casa i et pot fer viure aventures al·lucinants. Que quin és aquest secret? Obri el llibre i ho descobriràs…

AUTORA

Voleu saber quin és el secret més gran de Sílvia Colomer? Doncs, ara us el contarem. A ella li agradaria tindre moltes arrugues al rostre quan siga gran i velleta, sobretot al voltant dels ulls i de la boca, perquè això significaria que ha col·leccionat milers de somriures a la vida. 

Amant de la literatura infantil i amb una trajectòria professional dedicada a la gent, fer de contacontes li va d’allò més. I és que cada vegada que obri un llibre viu una meravellosa aventura i intenta que les persones que l’envolten en gaudisquen tant com ella.

Mare de professió i aventurera de vocació, escriure aquest conte li ha permès de viure i sentir en primera persona el que vol dir ser escriptora i formar part de la literatura infantil al complet.

 

IL·LUSTRADOR

Sergi Olcina té un estudi en una papereria del barri de Russafa de València. Des d’allí dóna forma a totes les criatures que naixen de la seua imaginació. Temps arrere va assistir a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, però al llarg de més de 25 anys va fer de la ràdio i de la televisió la seua professió, fins que van tancar RTVV. 

El seu amor incondicional pels animals –és pare adoptiu de diversos gossos i d’un gat– el va portar a estudiar tècnic veterinari i, alhora, a tornar als pinzells i a retratar un dels seus gossos. Després d’aquest primer retrat, en van vindre d’altres, tots per encàrrec, i així s’ha pogut dedicar a la seua vocació artística. Les seues il·lustracions de mascotes han viatjat ben lluny, fins a l’Orient Mitjà i Indonèsia. 

Ha col·laborat amb la seua amiga Silvia Colomer per donar vida al personatge que ara presenten i de qui ja preparen noves aventures. De fet, a la Bruixa Xocolata l’acompanya el seu gos Boira, aportació de Sergi.

 

 

 

Una marjal de llegendes

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Una marjal de llegendes
Autor: Emili Selfa Fort
Il·lustradors: Manola Roig
Col·lecció: Mythos, núm. 7
Llengua: català
1a edició: octubre 2018
Pàgines: 136 p.
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8,50 €
ISBN: 978-84-949266-0-0
Edat recomanada: a partir de 12 anys

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

La marjal de Gandia és un espai mític. Certament, ho són quasi totes les zones humides d’aquesta vora de la Mediterrània, aquelles que l’ésser humà ha hagut de domesticar i convertir en un espai productiu. Des de menut, quan acompanyava al pare i a la família, escoltava llegendes i històries d’un escenari incomparable: el sempre dominant Castell de Bairén, l’Alqueria del Duc i els ullals de l’Estany i la Perla, l’Ullal Fosc i les sèquies del Rei, la Nova i la de l’Auir. Un espai de moros i cristians, protagonitzat per personatges històrics llegendaris com el nostre rei Jaume I i el Cid. I viscut pels nostres llauradors assetjats per serps endimoniades o dones encantades.

Ara, en aquest relat pensat per a ells, un grup de xicones i de xicons del Voluntariat Ecològic que recorren la marjal durant l’estiu, estiraran del fil de la memòria oral per tal d’acostar-se a tot aquest món, tan màgic com atractiu. Voleu saber els secrets que amaga l’Ullal Fosc? Ens hi acompanyeu?

AUTOR

Emili Selfa Fort és enginyer tècnic industrial i va exercir de professor de secundària de l’especialitat de Processos i Productes de la Fusta i Moble. A més, va ser regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Gandia (de 1987 a 2000). 

És autor del Vocabulari de Fusteria, Mobiliari i Decoració (Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana, 1986) i ha publicat nombrosos articles, ressenyes i llegendes a la premsa diària, llibres i revistes.

Manté una col·laboració setmanal titulada «Els sobrenoms de Gandia» al magazine de Ràdio Gandia (2017-2018).

 

IL·LUSTRADORA

Manola Roig va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorde tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina.

L’any 2009 una germana desficiosa i agosarada, la seua, va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals.

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé…

I si hi ha una frase amb la qual s’identifique és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.

La Delicada de Gandia

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La Delicada de Gandia
Autora: Vicenta Llorca
Il·lustradora: Manola Roig
Col·lecció: Mythos, núm. 5
Llengua: català
1a edició: octubre 2017
Pàgines: 134 p.
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8,50 €
ISBN: 978-84-946810-8-0
Edat recomanada: a partir de 10 anys

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Qui no coneix la dita? No heu sentit mai allò de “Sembles la Delicada de Gandia”? En sabeu l’origen? Gaia, Borja, Agnès, Martí i Neus, els protagonistes d’aquesta història, decideixen, encuriosits, esbrinar d’on ve l’expressió que han escoltat moltes vegades de la veu dels seus pares i familiars. Així, es llancen a la recerca de l’origen de la Delicada de Gandia. En la seua aventura, però, hauran de superar dificultats i viure moments de desànim, abans d’arribar a conèixer la llegenda més popular i peculiar de la ciutat de Gandia. Endinseu-vos en el relat de la dona més delicada del món! No us en penedireu…

La Delicada de Gandia és un exercici fictici de retorn al passat adreçat al públic més jove, però també als majors. Un recorregut físic i històric per la ciutat ducal on suposadament van ocórrer els fets que es conten.

AUTORA

Vicenta Llorca va nàixer a Oliva (la Safor) i és llicenciada en Filosofia i Lletres. Ha sigut professora de Castellà a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva i a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, on va ser vicedirectora, cap de departament i bibliotecària.

Pertany a Tirantianes AC, Saforíssims SL, Dones de frontera, Associació d’Estudis Fallers i a l’executiva del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals “Alfons el Vell”.

Ha participat en diferents publicacions: articles d’opinió, literaris i de recerca; poemes, pròlegs de llibres, etc.

Actualment gaudeix de la jubilació, es dedica a presentar llibres i a escriure. Ha col·laborat recentment en la Cadena Ser, juntament amb Rosa Roig, en un microespai poètic. I en el CEIC coordina l’anuari literari Homenatge a la Paraula.

El pas per les aules i el contacte diari amb la joventut han deixat una empremta ben palesa en la seua vida.

 

IL·LUSTRADORA

Manola Roig va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorde tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina. 

L’any 2009 una germana desficiosa i agosarada, la seua, va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals. 

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé…

I si hi ha una frase amb la qual s’identifique és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.

Un dia més de Pasqua!

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Un dia més de Pasqua!
Autor: Pilar Gregori
Il·lustrador: Jaume i Rosa Fuster Serquera
Col·lecció: Mythos, núm. 5
Llengua: català
1a edició: abril 2017
Pàgines: 130
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8,50 €
ISBN: 978-84-946810-0-4
Edat recomanada: a partir de 12 anys

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Aila i Leax són dos germans que passen una temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i, l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua! Quina sort que tenen els de la Font!!!

Aquest llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga també en les arrels familiars i populars.

A més, hi trobem alguns dels costums més arrelats de la Pasqua: ens mengem la mona o tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el catxirulo o la milotxa. I ens quedem pensant… en la mona de Pasqua.

AUTORA

Pilar Gregori és de La Font d’en Carròs, encara que va nàixer a València l’any 1954. Va començar a treballar molt jove fent de mestra de Pedagogia Terapèutica amb l’alumnat que tenia dificultats per aprendre. Això li va mostrar la gran diversitat de persones que hi ha al món i a considerar, tal i com diu una dita valenciana, que “Tota pedra fa paret”. Quan més endavant va passar a l’escolaritat ordinària ja va veure que no hi havia tanta diferència, la qüestió era ensenyar als infants i aprendre’n també.

Ben aviat es va adonar que cada dia havia de saber coses noves si volia ser una bona ensenyant i millor persona. És per això que va buscar rotgles on poguera estar a gust escoltant el que feien els altres i aportant l’experiència que anava acumulant. És del Col·lectiu de Mestres de La Safor, l’Escola d’Estiu, Els Moviments de Cooperació Pedagògica…

La seua vida laboral ha transcorregut al voltant de l’escola i ha treballat unes vegades com a mestra de l’escola pública en l’etapa de Primària, altres com a formadora d’altres mestres per tal d’actualitzar la pràctica docent i també com a sindicalista de l’STEPV, amb tot el que comporta de compromís pel que fa a la situació laboral i el sistema educatiu.

Ara que ja està jubilada es trobe encara lligada a l’aprenentatge i és per això que aquest llibre que teniu entre mans està pensat perquè els infants coneguen els costums del nostre poble valencià i aprenguen a estimar-les, parlar-ne i escampar-les pertot arreu.

 

IL·LUSTRADORS

Jaume i Rosa Fuster Serquera són dos germans, veïns del poble de la Font d’en Carròs, on transcorre la història.

Ell, de 2001; i ella, de 1997. Dos joves ben primerencs que treballen junts per primera vegada. 

Jaume començarà a enfilar-se en l’estudi d’Arts en uns pocs anys. Li agrada el dibuix i l’animació. Rosa estudia Belles Arts, imparteix classes de pintura i tallers per a xiquets i treballa en la part artisticocreativa d’una escola de cuina a València. 

Als dos germans els mouen les inquietuds i les ganes de créixer artísticament.

 

 

 

L’últim llop de la Serrella

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: L’últim llop de la Serrella
Autor: Jordi Raül Verdú
Il·lustrador: Silvia Faus i Àngela Barratxina
Col·lecció: Mythos, núm. 4
Llengua: català
1a edició: desembre 2016
Pàgines: 110 p.
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8,50 €
ISBN: 978-84-945008-6-2 
Edat recomanada: a partir de 8 any

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Ara fa vora 300 anys, a les nostres muntanyes vivia encara un dels animals més bells i temuts de tots els temps, el llop. L’ésser humà els acaçava i s’hi enfrontava de tant en tant per tal de protegir el ramat. És en aquest ambient de lluita entre l’animal i les persones que Gemma, una xiqueta pastora que viu als peus de la serra de la Serrella, tindrà una experiència única que, no només la condicionarà a ella, sinó també als llops que campen per tota la muntanya. És una història versemblant en què l’amor, l’admiració i l’amistat per aquests animals tan especials està per damunt de l’odi, de la ràbia i de la venjança.

L’últim llop de la Serrella és una aventura pels paratges més meravellosos i únics d’una de les serres més salvatges i encisadores del migjorn valencià, la Serrella, tan admirada i estimada per tots els aficionats al muntanyisme i amants de la natura.

Quan visites la Serrella, i amb l’ajuda del mapa que s’inclou al llibre, podràs seguir cadascuna de les passes de la gran aventura que viuen els protagonistes d’aquest conte fantàstic.

AUTOR

Jordi Raül Verdú va nàixer el 1960 a Alcoi, a la comarca de l’Alcoià. És mestre i ha impartit classes a Madrid, al Principat d’Andorra, als EUA (Los Angeles, Califòrnia; i Alexandria, Virgínia), a Alcoi i, actualment, a Cocentaina.

Dedica el temps lliure a escriure, llegir, practicar el muntanyisme i viatjar, principalment per l’estranger.

Ha publicat una quarantena de contes, la majoria d’ells relacionats amb el nostre entorn i la natura, i ha compilat més de cent rondalles, editades en quatre llibres.

En l’actualitat, i des de fa dos anys, està adaptant l’obra rondallística completa d’Enric Valor.

L’any 2010, el periòdic Ciudad d’Alcoi li atorgà el premi CAM Medi Ambient, per la defensa i difusió del medi ambient.

 

IL·LUSTRADORES

Sílvia Faus i Àngela Barratxina, mare i filla, van nàixer l’any 1969 i el 1999, respectivament. Són socarrades de Cocentaina, on viuen en l’actualitat.

Les dues comparteixen el gust pel dibuix i és la primera vegada que formen equip per a il·lustrar aquesta bonica història que, a més a més, té lloc a la suea muntanya preferida: la Serrella, on van viure durant uns anys.

Com que a més de dibuixar els agraden molt les noves tecnologies, per a aquest conte han volgut mesclar la tècnica clàssica del carbonet amb la fotografia digital. 

Sílvia Faus és tècnica en Gràfica Publicitària i treballa com a professional autònoma des de l’any 1995. De llavors ençà, ha il·lustrat nombrosos projectes de tot tipus: llibres de text, contes, rondalles, auques, cartells…

Àngela Barratxina ara mateix inicia el seu camí professional cursant el batxillerat artístic i el proper any seguirà els seus estudis per a ser il·lustradora en 3D.

 

 

 

La carabassa Tomasa

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La carabassa Tomasa
Autor: Xaro Navarro
Il·lustrador: Cèsar Barceló
Col·lecció: Mythos, núm. 3
Llengua: català
1a edició: octubre 2016
Pàgines: 70 p.
Format: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica PUR
PVP: 8,50 €
ISBN: 978-84-945008-5-5 
Edat recomanada: a partir de 7 anys

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

La carabassa Tomasa viu a l’horteta del tio Pere junt a altres hortalisses, als afores del poble. És tan gran i tan bonica que tots l’admiren: les bajoques, les creïlles, els naps, les carxofes, els fesolets… Però a la carabassa Tomasa tot li molesta i es queixa de tot: de les formigues que li pugen al damunt, dels ratolinets que es gronxen entre les tiges que li coronen el cap i dels cucs que la mosseguen i li foraden les fulles. Un bon dia l’arranquen del bancal i se l’emporten vés a saber on. Què li passarà lluny del seu hortet? 

La carabassa Tomasa és un conte entranyable escrit amb una sensibilitat especial en què la natura, l’amistat, les coses senzilles i la vida de poble són els veritables protagonistes. 

El llibre inclou algunes receptes de cuina fetes amb carabassa, algunes curiositats sobre aquest fruit oriünd d’Amèrica i unes notes ben interessants sobre l’origen autèntic de les festivitats de Halloween i de Tots Sants. 

AUTORA

Xaro Navarro va nàixer el 1972 a Beniarrés, a la comarca del Comtat. És educadora infantil de professió. Actualment viu a Alcoi.
Dedica el temps lliure a llegir, també a escriure contes infantils, còmics, cançons, poesia, narrativa, sense perdre mai la perspectiva dels costums, les tradicions, les vivències i, en definitiva, les arrels del poble.

Ha publicat dos llibres infantils: Contes d’animalets i animalots i Més d’animalets i animalots. Són dos contes plens de faules molt apropiades per als menuts.

Ha fet i continua fent presentacions, animacions lectores i tallers en col·legis i centres culturals. També ha participat en tertúlies literàries. Disposa d’una web on els xiquets poden gaudir llegint, jugant i fent manualitats:

www.xaronavarro.com

 

 

IL·LUSTRADOR

César Barceló va nàixer el 1979 a Banyeres de Mariola, a la comarca de l’Alcoià. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de València. La seua trajectòria com a il·lustrador va començar a Barcelona, mentre feia el Postgrau d’Il·lustració en el Centre Universitari de Disseny i Art Eina. 

El seu estil, de traç expressiu i paleta reduïda, es pot veure en nombrosos treballs com ara els cartells que ha fet per al festival Jazz al Botànic de València o el de la Fira del Llibre de València en 2012.

Entre els llibres per a xiquets que ha il·lustrat trobem: Quan xiula l’avi, de Clara Berenguer II Premi Internacional de Benicarló; El  nap gegant, de Carles Cano; Quina selva tan boja, de Xavier Montero; Gorki, de Jordi Garcia; Els habitants del planeta Zero, de Jordi Garcia; Travallengües, de Cristòfol Martí; o Cocodrila Cocopau, de Jordi Garcia, Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre il·lustrat en 2004.

Tot el seu treball es pot veure en la seua web:

www.cesarbarcelo.com